Ferran Garcia Querol és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona (tesi doctoral en línia); autor d’articles sobre filosofia i fenomenologia (enllaç); de blocs sobre educació (Regla de mestres), literatura (filosofia en la poesia catalana), cinema (Pedra solar), poesia pròpia (Forat de cuc), antipoesia anònima popular (Sainets de Res); i ha publicat el llibre de poemes Camí del ximple (Stonberg, 2019). Aquests són els seus escrits sobre interpretacions filosòfiques de pel·lícules.
Godzilla i el cinema apocalíptic
Els idiotes (Lars von Trier, 1998) i el cinisme antisistema
Trencant les onades (Lars von Trier, 1999) i les paradoxes de la natura humana
Els sense nom (Jaume Balagueró, 1999) i l'antinòmia del mal pur
Antichrist (Lars von Trier, 2009). Horror, consciència i natura
2001: una odissea a l'espai (Kubrick, 1968). Interpretació iniciàtica
Persona (Ingmar Bergman, 1966) i el síndrome d'Electra
Pasolini i el llenguatge de la vida (Teorema, 1968)
Ema (Pedro Larraín, 2020). Ballar l'orgasme del qual vam sortir
Godzilla. Rei dels monstres (2019)
Macht Point (Woody Allen, 2005)
Saw com a paradigma de la societat moderna
Alien (1979). Què ens diu de nosaltres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada